20250923

5945 Kiam ĝi okazos denove

Kiam ĝi okazos denove,
La sekreta eksplodo
De via Praeksplodo
La certa reveno
De via bumerango,

Kiam ĝi okazos denove
La eklipso kiun vi kaŭzas
En la maltrankvila orbito
De miaj pupiloj,
Kun la varmeta vertiĝo
De via sinlivero,

Mi, kaptita
En la senfina geografio
De viaj orakolaj femuroj,

Kie la tempo kliniĝas
Kaj la estonteco senvestiĝas,

Lasiĝos fali 
Vizaĝmalsupren,
Kiel rito, 
Kiu malsupreniras
En transfiguro
De la mia kruco 
Al la via karno.

5944 Quand cela se reproduira

Quand cela se reproduira,
L’explosion secrète
De ton Big Bang
Le retour assuré
De ton boomerang,

Quand cela se reproduira,
Cette éclipse que tu provoques
Dans l’orbite inquiète
De mes pupilles,
Avec le vertige tiède
De ton offrande,

Moi, prisonnier
De la géographie infinie
De tes cuisses oraculaires,

Où le temps se penche
Et l’avenir se dénude,

Je me laisserai tomber 
Face contre terre,
Comme dans un rite 
Qui descend
En transfiguration
De ma croix 
Vers ta chair.

5943 When it happens again

When it happens again,
The secret burst
Of your Big Bang
The sure return
Of your boomerang,

When it happens again
The eclipse you provokes
In the restless orbit
Of my pupils,
With the warm vertigo
Of your surrender,

I, trapped
In infinite geography
Of your oracular thighs,

Where time bends
And the future undresses,

I will let myself fall 
Headlong,
Like in a rite 
Descending
In transfiguration
From my cross 
Into your flesh.

5942 Lè sa a ta rive ankò

Lè sa a ta rive ankò,
Eksplozyon an kache
Big Bang ou an
Oswa retou sèten
Bimerang ou an,

Lè sa a ta rive ankò,
Eklips sa a ou pwovoke
Nan òbit enkyèt
Nan je mwen,
Ak vètij tibè
Lè ou te bay kò w,

Mwen, trape
Nan jewografi san fen
Nan kwis òrakil ou yo,

Kote tan an panche
E lavni dekale,

M ap kite tèt mwen tonbe
Sou vant mwen,
Tankou nan yon rit
Ki desann
Nan transfigirasyon
Soti nan kwa mwen
Vè vyann ou.

5941 Wenn es wieder geschieht

Wenn es wieder geschieht,
Die geheime Explosion
Deines weiteren Urknalls
Die sichere Rückkehr
Deines Bumerangs,

Wenn es wieder geschieht
Diese Finsternis, du hervorrufst
In der unruhigen Umlaufbahn
Meiner Pupillen,
Mit dem warmen Schwindel
Deiner Hingabe,

Ich, gefangen
In der unendlichen Geografie
Deiner orakelhaften Schenkel,

Wo sich die Zeit neigt
Und die Zukunft entkleidet,

Ich werde mich 
Vornüberfallen lassen,
Wie in einen Ritus, 
Der hinabsteigt
In Verklärung
Von meinem Kreuz 
Zu deinem Fleisch.

5940 Quando accadrà di nuovo

Quando accadrà di nuovo,
Lo scoppio segreto
Del tuo Big Bang
Il ritorno sicuro
Del tuo boomerang,

Quando accadrà di nuovo
Quell’eclissi che provochi
Nell’orbita inquieta
Delle mie pupille,
Con la vertigine tiepida
Della tua resa,

Io, intrappolato
Nella geografia infinita
Delle tue cosce oracolari,

Dove il tempo si inclina
E il futuro si spoglia,

Mi lascerò cadere 
A faccia in giù,
Come un rito 
Che discende
In trasfigurazione
Dalla mia croce 
Verso la tua carne.

20250915

5939 Quando acontecer de novo

Quando acontecer de novo,
A explosão secreta
Do seu bigue-bangue
O retorno certeiro
De seu bumerangue,

Quando acontecer de novo
Esse eclipse que provoca
Na órbita inquieta
Das minhas pupilas,
Com a vertigem morna
Da sua entrega,

Eu, preso
Na geografia infinita
Das suas coxas oraculares,

Onde o tempo se inclina
E o futuro se desnuda,

Vou me deixar cair 
De bruços,
Como num rito 
Que desce
Em transfiguração 
Desde minha cruz 
Para sua carne.

5938 Cuando vuelva a suceder

Cuando vuelva a suceder,
El estallido secreto 
De tu Big Bang,
El regreso certero 
De tu bumerán,

Cuando vuelva a suceder
Ese eclipse que provocas
En la órbita inquieta 
De mis pupilas,
Con el vértigo tibio 
De tu entrega,

Yo, atrapado 
En la geografía infinita
De tus muslos oraculares,

Donde el tiempo se inclina
Y el futuro se desnuda,

Me dejaré caer 
De bruces,
Como en un rito 
Que desciende
En transfiguración
Desde mi cruz 
Hacia tu carne.

20250826

5937 From the catacombs of my apathy

You rose
From the catacombs of my apathy
As if you were Lazarus rising
From the world of the dead.
And with your torch of light,
Like a Colossus of Rhodes,
You illuminated the seven seas
Of my body.

In that instant one could see
A sea of sargassos
Entangling my hair,
And the red ocean
Of my drumming chest.

No need for you to share
Your bread or fish,
Nor pour your wine.
For the Eucharist of your eyes
Had already given me
The nutrients required
For the survival
Of my forsaken soul.

Once again
I tasted ambrosia,
And the ethereal became matter,
As if conjured
By Sathya Sai Baba.

20250825

5936 I conjure you, when you come

I conjure you, when you come
With your oblique smile to gaze
Into the mirror of my eyes,
That your lips turn into butterflies
And alight upon every flower
In the meadow of my back.

Let the target of my mouth
Be the sole aim of the darts of your soul.

And when sadness appears
Like a giant dog
With its iron jaws,
May you turn into a colossal beaver
That resolutely devastates
The taiga of apathy
That traps me within.

Be my blanket
In the afternoons of my winter,
And like the shadow of a rock
In the heat of summer.

Be the wind of madness
Whipping my face.

I conjure you, when you come
With your oblique smile to gaze
Into the mirror of my eyes,
That your lips turn into butterflies
And alight upon every flower
In the meadow of my back.

20250818

5935 La movado estas relativa

La movado estas relativa 
Al la observanto;
Tial, kiam vi foriras 
De la epicentro de miaj sentoj,
Kiel eĥo de Dopplera efekto
Atingas min nostalgio
Envolvita en la foresta varmo 
De via rigardo.

La movado estas relativa 
Al la observanto.
Nun mi ne scias ĉu viaj tagoj 
Kaj miaj tagoj
Povos denove orbiti 
Ĉirkaŭ la sama centro.

La movado estas relativa 
Al la observanto;
Tial mi demandas min
Ĉu niaj rapidoj 
Povus refoje sinkroniĝi,
Ĉu viaj okuloj kaj miaj okuloj
Refoje kurbigus 
Siajn trajektoriojn
Ĝis renkontiĝi
En la komforto 
De sama horizonto.

Dum ĉio turniĝas, 
Vastiĝas 
Aŭ malproksimiĝas,
Mi restas
Kiel salstatuo
Rigardante 
Miajn preriojn bruli.

Io tiel ĉiutaga 
Kiel ami vin
Fariĝis nodo 
En mia gorĝo,
Implikita 
Reto
En la magneta 
Kampo 
De mia plekso.

5934 Le mouvement est relatif

Le mouvement est relatif 
A l’observateur ;
C’est pourquoi, lorsque tu t’éloignes 
De l’épicentre de mes sentiments,
Comme un écho de l’effet Doppler
M’atteint une nostalgie
Enveloppée dans la tiédeur 
Absente de ton regard.

Le mouvement est relatif 
A l’observateur.
À présent, je ne sais pas 
Si tes jours et les miens
Pourront à nouveau orbiter 
Autour d’un même centre.

Le mouvement est relatif 
A l’observateur ;
C’est pourquoi je me demande
Si nos vitesses pourraient 
Se synchroniser à nouveau,
Si tes yeux et les miens
Reviendraient à courber 
Leurs trajectoires
Jusqu’à se rencontrer
Dans le confort 
D’un même horizon.

Pendant que tout tourne, 
S’étend 
Ou s’éloigne,
Je demeure
Telle une statue de sel
En regardant 
Brûler mes prairies.

Quelque chose d’aussi 
Ordinaire que t’aimer
Est devenu 
Un nœud 
Dans ma gorge,
Un filet emmêlé
Dans le champ 
Magnétique 
De mon plexus.

5933 Motion is relative

Motion is relative 
To the observer.
That is why, when you move away 
From the epicenter of my feelings,
Like an echo of the Doppler effect
Nostalgia reaches me
Wrapped in the absent warmth 
Of your gaze.

Motion is relative 
To the observer.
Now I do not know if your days 
And mine
Can once again orbit 
The same center.

Motion is relative 
To the observer.
That is why I wonder
If our velocities 
Could synchronize once more,
If your eyes and mine
Would curve 
Their trajectories again
Until they meet
In the comfort 
Of the same horizon.

While everything spins, 
Expands, 
Or drifts away,
I remain
Like a pillar of salt
Watching 
My prairies burn.

Something as ordinary 
As loving you
Has become 
A knot in my throat,
A tangled 
Net
In the magnetic 
Field 
Of my plexus.

5932 Die Bewegung ist relativ

Die Bewegung ist relativ 
Zum Beobachter;
Deshalb, wenn du dich vom Epizentrum 
Meiner Gefühle entfernst, erreicht mich, 
Wie ein Echo des Doppler-Effekts,
Eine Nostalgie, eingehüllt 
In die abwesende Wärme 
Deines Blickes.

Die Bewegung ist relativ 
Zum Beobachter.
Jetzt weiß ich nicht, 
Ob deine Tage und meine
Wieder um dasselbe Zentrum 
Kreisen können.

Die Bewegung ist relativ 
Zum Beobachter;
Deshalb frage ich mich,
Ob sich unsere Geschwindigkeiten 
Wieder synchronisieren könnten,
Ob deine Augen und meine
Ihre Bahnen erneut 
Krümmen würden,
Bis sie sich treffen
Im Trost 
Desselben Horizonts.

Während sich alles dreht, 
Ausdehnt 
Oder entfernt,
Bleibe ich
Wie eine Salzsäule
Und sehe 
Meine Prärien brennen.

Etwas so Alltägliches 
Wie dich zu lieben
Ist zu einem Knoten 
In meinem Hals 
Geworden,
Zu einem wirren 
Netz
Im Magnetfeld 
Meines Plexus.

5931 Mouvman an relatif

Mouvman an relatif 
Ak obsèvatè a;
Se poutèt sa, lè ou lwen 
Sant santiman mwen,
Tankou yon eko efè Doppler
Yon nostalji rive jwenn mwen
Anvlopé nan chalè 
Absan nan je ou.

Mouvman an relatif 
Ak obsèvatè a.
Kounye a mwen pa konnen 
Si jou ou yo ak jou mwen yo
Kapab tounen ap vire 
Bò kote menm sant lan.

Mouvman an relatif 
Ak obsèvatè a;
Se poutèt sa mwen mande tèt mwen
Si vitès nou yo 
Ta ka senkronize ankò,
Si je ou yo ak je mwen yo
Ta ka tounen koube 
Trajè yo
Jiskaske yo rankontre
Nan konfò 
Menm orizon an.

Pandan tout bagay ap vire, 
Ap elaji 
Oswa ap lwen,
Mwen rete
Tankou yon estati sèl
Gade savann mwen yo 
Ap pran dife.

Yon bagay ki te 
Tèlman òdinè 
Tankou renmen ou
Tounen yon ne 
Nan gòj mwen,
Yon rezo 
Ankonbre
Nan chan mayetik 
Nan pwatrin mwen.

5930 Il movimento è relativo

Il movimento è relativo 
All’osservatore;
Perciò, quando ti allontani 
Dall’epicentro dei miei sentimenti,
Come un’eco dell’effetto Doppler
Mi raggiunge una nostalgia
Avvolta nel tepore 
Assente del tuo sguardo.

Il movimento è relativo 
All’osservatore.
Ora non so se i tuoi giorni 
E i miei giorni
Potranno tornare a orbitare 
In un medesimo centro.

Il movimento è relativo 
All’osservatore;
Perciò mi chiedo
Se le nostre velocità 
Potrebbero sincronizzarsi ancora,
Se i tuoi occhi e i miei occhi
Torneranno a curvare 
Le loro traiettorie
Fino a incontrarsi
Nel conforto 
Di un medesimo orizzonte.

Mentre tutto gira, 
Si espande 
O si allontana,
Io resto
Come statua di sale
A guardare 
Le mie praterie bruciare.

Qualcosa di così quotidiano 
Come amarti
È diventato 
Un nodo alla gola,
Una rete 
Intricata
Nel campo 
Magnetico 
Del mio plesso.

5929 O movimento é relativo

O movimento é relativo 
Ao observador;
Por isso, quando você se afasta
Do epicentro dos meus sentimentos,
Como um eco de efeito Doppler
Alcança-me uma nostalgia
Envolta na tibieza 
Ausente do seu olhar.

O movimento é relativo 
Ao observador.
Agora não sei se os seus dias 
E os meus dias
Poderão voltar a orbitar 
Num mesmo centro.

O movimento é relativo 
Ao observador;
Por isso pergunto-me
Se as nossas velocidades 
Poderão sincronizar-se outra vez,
Se os seus olhos e meus olhos
Voltariam a curvar 
As suas trajetórias
Até se encontrarem
No conforto 
De um mesmo horizonte.

Enquanto tudo gira, 
Se expande 
Ou se afasta,
Eu permaneço
Como estátua de sal
Vendo 
As minhas pradarias arder.

Algo tão cotidiano 
Como amar você
Tornou-se 
Um nó na garganta,
Uma rede 
Emaranhada
No campo 
Magnético 
Do meu plexo.

5928 El movimiento es relativo

El movimiento es relativo 
Al observador;
Por eso, cuando te alejas 
Del epicentro de mis sentimientos,
Como un eco de efecto Doppler
Me alcanza una nostalgia
Envuelta en la tibieza 
Ausente de tu mirar.

El movimiento es relativo 
Al observador.
Ahora no sé si tus días 
Y mis días 
Podrán volver a orbitar 
En un mismo centro.

El movimiento es relativo 
Al observador;
Por eso me pregunto
Si nuestras velocidades 
Podrán sincronizarse otra vez,
Si tus ojos y mis ojos 
Volverían a curvar 
Sus trayectorias
Hasta encontrarse
En el confort 
De un mismo horizonte.

Mientras todo gira, 
Se expande 
O se aleja,
Yo permanezco
Como estatua de sal
Viendo 
Mis praderas arder.

Algo tan cotidiano 
Como amarte
Se me ha vuelto 
Un nudo en la garganta,
Una red 
Enmarañada
En el campo 
Magnético 
De mi plexo.

20250804

5927 Via revizitita estonteco

Kiam dek mil sunoj 
Estos pasintaj,
Kiam mi klinos 
La kapon super la vino,
Kaj sen sorĉoj 
Malfermiĝos vaste
La kluzo de la memoro
En la abismo 
De rememoro,
Vi estos ĉi tie,
Indiferenta,
Ankrita al ĉi tiu hodiaŭ
Kiu jam estos pasinta.

5926 Ton futur revisité

Quand dix mille soleils 
Seront passés,
Quand je poserai 
Ma tête sur le vin,
Et que, sans sortilèges,
L’écluse du souvenir
S’ouvrira tout grand
Dans l’abîme 
De la mémoire,
Tu seras là, 
Indifférent,
Ancré à cet aujourd’hui
Qui sera déjà passé.

5925 Your future revisited

When ten thousand suns 
Have passed,
When I rest my head 
Upon the wine,
And, without spells, 
The floodgate of memory
Swings wide open
Into the abyss 
Of remembrance,
You will be here, 
Indifferent,
Anchored to this present
That will already be the past.

5924 Deine Zukunft neu betrachtet

Wenn zehntausend Sonnen 
Vergangen sind,
Wenn ich meinen Kopf 
Auf den Wein lege,
Und sich ohne Zauber
Die Schleuse 
Der Erinnerung
Im Abgrund 
Des Gedächtnisses öffnet,
Wirst du, 
Gleichgültig, hier sein,
Verankert in diesem Heute,
Das dann schon Vergangenheit ist.

5923 Avni ou revizite

Lè dis mil sol 
Fin pase,
Lè m'ap poze 
Tèt mwen sou diven,
Epi san okenn maji,
Baw la nan sonje 
Va louvri 
Lajman
Nan fon memwa a,
W’a la, 
Endiferan,
Ankre nan jodi a
Ki va deja tounen pase.

5922 Il tuo futuro rivisitato

Quando saranno passati 
Diecimila soli,
Quando reclinerò 
Il capo sul vino,
E senza incantesimi 
Si avrà spalancato
La chiusa del ricordo
Nell’abisso 
Della memoria,
Tu sarai qui, 
Indifferente,
Ancorato a questo oggi
Che sarà già passato.

5921 Seu futuro revisitado

Quando dez mil sóis 
Tiverem passado,
Quando eu reclinar 
Minha cabeça sobre o vinho,
E, sem feitiços, 
Se abrir totalmente
A comporta da lembrança
No abismo 
Da memória,
Você estará, 
Indiferente, aqui,
Ancorado neste hoje
Que já será passado.

5920 Tu futuro revisitado

Cuando hayan pasado
Diez mil soles,
Cuando recline
Mi cabeza sobre el vino,
Y, sin conjuros,
Se abra de par en par
La esclusa del recuerdo
En el abismo
De la memoria,
Tú estarás,
Indiferente, aquí,
Anclado a este hoy
Que ya será pasado.

20250803

5919 Kiel estas supre, tiel estas sube

Vi levigas kaj mallevigas, 
Kvazau vi komprenus
Ke kiel estas supre, 
Tiel estas sube.

Vi generas 
Ondojn da plezuro
Dum vi moviĝas 
Laŭ la alteca gradiento 
De mia vivo.

Ĉiuj viaj semoj, 
Disĵetitaj 
En mia foiro-tempo,
Ekkonis vian lumon.

Sur la spuro de via vosto, 
Reviviĝas en mi
La bastono de aaron 
Kaj la valo de sekaj ostoj,
Kiujn mi portis kiel ŝarĝon 
Ĉe la flanko de mia boato.

Hodiaŭ viaj radikoj 
Atingis 
La koron de mia medolo.

Kaj dum vi daŭre vagadas, 
Malrapide,
Sur la surfaco 
De miaj akvoj,
Vi leviĝas kaj malleviĝas, 
Kvazaŭ vi komprenus
Ke kiel estas supre, 
Tiel estas sube.

Kaj vi daŭre generas 
Ondojn da plezuro
Dum vi trairas 
La altojn kaj profundojn 
De mia ekzisto.

5918 Ce qui est en haut est comme ce qui est en bas

Tu montes et descends, 
Comme si tu comprenais
Que ce qui est en haut 
Est comme ce qui est en bas.

Tu fais naitre 
Des vagues de plaisir
En te déplaçant 
Le long du gradient altitudinal 
De ma vie.

Toutes tes semences, 
Eparpillées 
Durant mes temps de foire,
Ont connu ta lumière.

Sur la trace de ton sillage, 
Refleurissent en moi
La verge d’Aaron 
Et la vallée des ossements desséchés
Que je portais comme un fardeau 
Au flanc de ma barque.

Aujourd’hui, tes racines 
Ont atteint 
Le cœur de ma moelle.

Et pendant que tu erres 
Lentement
A la surface 
De mes eaux,
Tu montes et descends, 
Comme si tu comprenais
Que ce qui est en haut 
Est comme ce qui est en bas.

Et tu continues de faire naitre 
Des vagues de plaisir
En traversant 
Les hauteurs et les abimes 
De mon existence.

5917 As above, so below

You rise and fall, 
As if you understood
That as above, 
So below.

You generate 
Waves of pleasure
As you move along 
The altitudinal gradient 
Of my life.

All your seeds, 
Scattered 
In my times of fair,
Have come to know your light.

In the wake of your trail, 
Within me revive
Aaron’s rod 
And the valley of dry bones,
Which I carried as a burden 
By the side of my boat.

Today your roots 
Have reached 
The heart of my marrow.

And as you wander 
Slowly
On the surface 
Of my waters,
You rise and fall, 
As if you understood
That as above, 
So below.

And you continue generating 
Waves of pleasure
As you traverse 
The heights and depths 
Of my existence.

5916 Wie oben, so auch unten ist

Du steigst und sinkst, 
Als ob du verstündest,
Dass wie oben, 
So auch unten ist.

Du erzeugst 
Wellen der Lust,
Während du dich durch 
Den höhenverlauf 
Meines lebens bewegst.

All deine Samen, 
Verstreut 
In meinen Jahrmarktzeiten,
Haben dein licht erkannt.

Im Kielwasser deiner spur 
Ergrünen in mir
Aarons stab 
Und das Tal der verdorrten Knochen,
Die ich wie eine last 
An der Seite meines Boots trug.

Heute haben deine wurzeln 
Das herz 
Meines Marks erreicht.

Und während du langsam, 
Umherwandernd,
An der Oberfläche 
Meiner Wasser treibst,
Steigst du und sinkst, 
Als ob du verstündest,
Dass wie oben, 
So auch unten ist.

Und du erzeugst 
Weiter wellen des Vergnügens,
Während du 
Die höhen und tiefen 
Meiner Existenz durchschreitest.

5915 Sa ki anlè, se li menm ki anba

Ou monte, ou desann, 
Tankou si ou te konprann
Ke sa ki anle, 
Se li menm ki anba.

Ou kreye 
Vag plezi
Pandan ou deplase 
Sou pant altitid 
Lavi mwen.

Tout grenn ou yo, 
Gaye pandan 
Tan fèt mwen,
Te vin konnen limyè ou.

Sou tras estel ou, 
Vet la renouvle anndan mwen:
Bwa Aaron lan 
Ak vale zo sèch yo
Ke mwen te pote tankou yon chay 
Sou bò kannòt mwen.

Jodi a, rasin ou 
Rive nan 
Ke mwel zo mwen.

E pandan ou kontinye 
Vwayaje dousman,
Sou sifas 
Dlo mwen yo,
Ou monte, ou desann, 
Tankou si ou te konprann
Ke sa ki anlè, se 
Li menm ki anba.

Ou kontinye fe 
Vag plezi leve
Pandan ou travese 
Wote ak fon 
Egzistans mwen.

5914 Come è in alto, così è in basso

Sali e scendi, 
Come se capissi
Che, come è in alto, 
Così è in basso.

Generi 
Ondate di piacere
Mentre ti muovi 
Nel gradiente altitudinale 
Della mia vita.

Tutti i tuoi semi, 
Sparsi 
Nei miei tempi di fiera,
Hanno conosciuto la tua luce.

Sulle tracce della tua scia, 
Rinverdiscono dentro di me
La verga di Aronne 
E la valle delle ossa secche
Che portavo come un fardello 
A lato della mia barca.

Oggi le tue radici 
Hanno raggiunto 
Il cuore del mio midollo.

E mentre procedi errante, 
Pian piano,
Sulla superficie 
Delle mie acque,
Sali e scendi, 
Come se capissi
Che, come è in alto, 
Così è in basso.

E continui a generare 
Ondate di piacere
Mentre attraversi 
Le alture e le profondità 
Della mia esistenza.

5913 Como é em cima, é embaixo

Sobe e desce, 
Como se entendesse que, 
O que está em cima, 
É como o que está embaixo.

Vai gerando 
Ondas de prazer
Enquanto você move
Pelo gradiente altitudinal 
Da minha vida.

Todas as suas sementes, 
Espalhadas 
Nos meus tempos de feira,
Conheceram sua luz.

No rastro da sua esteira, 
Reverdecem dentro de mim
A vara de Aarão 
E o vale de ossos secos
Que eu carregava como um fardo 
Ao lado da minha barca.

Hoje suas raízes 
Chegaram ao coração 
Da minha medula.

E enquanto segue errante, 
Devagar,
Pela superfície 
Das minhas águas,
Sobe e desce, 
Como se entendesse
Que, assim como é em cima, 
É embaixo.

E vai gerando 
Ondas de prazer
Enquanto percorre
As alturas e as profundezas 
Da minha existência.

5912 Como es arriba, es abajo

Subes y bajas, 
Como si entendieras
Que, como es arriba, 
Es abajo.

Vas generando 
Oleadas de placer
Mientras te desplazas 
Por el gradiente altitudinal 
De mi vida.

Todas tus semillas, 
Esparcidas 
En mis tiempos de feria,
Han conocido tu luz.

Tras el rastro de tu estela, 
Reverdecen dentro de mí
La vara de Aarón 
Y el valle de huesos secos
Que cargaba como un lastre 
Al costado de mi barca.

Hoy tus raíces 
Han alcanzado 
El corazón de mi médula.

Y mientras sigues errante, 
Despacio,
Por la superficie 
De mis aguas,
Subes y bajas, 
Como si entendieras
Que, como es arriba, 
Es abajo.

Y vas generando 
Oleadas de placer
Mientras recorres 
Las alturas y las honduras 
De mi existencia.

5911 Demeti la morton

Ĉi tiun matenon 
Komence de aŭgusto, 
Kun avertoj 
Pri ŝtormo,
Mi nur volas 
Malligi la ŝnurojn 
Kaj libere veli 
En via oceano.

Senti la mildan kuraĝon 
Kiel la venton 
Sub la flugiloj.

Dum via brakumo 
Ĉirkaŭprenas min 
En la mirinda ĉaro 
De la konstelacio 
De via rigardo.

Mi volas perdi la nenion 
Kaj gajni ĉion kun vi.

Kion mi vere 
Sopiras, estas 
Demeti la morton 
Kaj vivi la vivon.

5910 Oter la mort

En ce matin 
Du début août 
Avec des alertes 
De tempête,
Je veux juste 
Larguer les amarres 
Et voguer librement 
Sur ton océan.

Sentir l’audace tiède 
Comme le vent 
Sous les ailes.

Tandis que ton étreinte 
M’enlace 
Dans le char prodigieux 
De la constellation 
De ton regard.

Je veux perdre le néant 
Et gagner le tout avec toi.

Ce que je désire 
Vraiment, c’est 
Oter la mort 
Et vivre la vie.

5909 To take off death

This early 
August morning 
With storm 
Warnings,
I just want 
To cast off the moorings 
And sail freely 
In your ocean.

To feel the gentle daring 
Like wind 
Beneath the wings.

As your embrace 
Wraps me 
In the wondrous chariot 
Of the constellation 
In your gaze.

I want to lose nothing 
And gain everything with you.

What I truly 
Long for is 
To take off death 
And live life.

5908 Den Tod abzulegen

An diesem Morgen 
Anfang August 
Mit Sturm
Warnungen
Will ich nur 
Die Leinen lösen 
Und frei segeln 
In deinem Ozean.

Die sanfte Kühnheit spüren 
Wie den Wind 
Unter den Flügeln.

Während deine Umarmung 
Mich in den wundersamen 
Wagen 
Der Sternenkonstellation 
Deines Blickes hüllt.

Ich will das Nichts verlieren 
Und alles mit dir gewinnen.

Was ich 
Wirklich begehre, ist, 
Den Tod abzulegen 
Und das Leben zu leben.

5907 Wete lanmò sou mwen

Nan maten sa a 
Nan kòmansman mwa out, 
Ak avètisman 
Tanpèt,
Sèl sa mwen vle 
Se lage kòd 
Epi navige lib 
Nan lanmè ou.

Santi lòdès cho 
Tankou van 
Anba zèl yo.

Pandan anbras ou 
Mare mwen 
Nan charyo mèvèy la 
Nan konstelasyon 
Je ou.

Mwen vle pèdi anyen an 
Epi genyen tout bagay avè ou.

Sa mwen 
Vrèman anvi, se 
Wete lanmò sou mwen 
Epi viv lavi a.

5906 Togliermi la morte

In questa mattina 
D’inizio agosto 
Con avvisi 
Di tempesta,
Voglio solo 
Mollare gli ormeggi 
E veleggiare libero 
Nel tuo oceano.

Sentire l’audacia tiepida 
Come il vento 
Sotto le ali.

Mentre il tuo abbraccio 
Mi avvolge 
Nel carro prodigioso 
Della costellazione 
Del tuo sguardo.

Voglio perdere il nulla 
E guadagnare tutto con te.

Ciò che desidero 
Davvero è 
Togliermi la morte
E vivere la vita.

5905 Despir-me da morte

Nesta manhã 
De início de agosto, 
Com avisos 
De tempestade,
Só quero 
Soltar as amarras 
E navegar livre 
No teu oceano.

Sentir a ousadia morna 
Como o vento 
Sob as asas.

Enquanto seu abraço 
Me envolva
Na carruagem prodigiosa 
Da constelação 
Do seu olhar.

Quero perder o nada 
E ganhar tudo com você.

O que desejo, 
Em definitivo, é 
Despir-me da morte 
E viver a vida.

5904 Quitarme la muerte

Esta mañana 
De inicios de agosto 
Con avisos 
De tormenta, 
Solo quiero 
Soltar amarras 
Y bogar libre
En tu océano. 

Sentir la tibia osadía
Como el viento 
Bajo las alas.

Mientras tu abrazo 
Me enlaza 
Al carruaje prodigioso 
De la constelación 
De tu mirada.

Quiero perder la nada 
Y ganar todo contigo. 

Lo que anhelo 
En definitiva, es
Quitarme la muerte
Y vivir la vida.

20250714

5903 Pentekosto de deziro

Kiam vi sentos la vertiĝon
Scii ke mi estas proksime,
Vi devos klini
La kapon kaj samtempe 
Fermi la okulojn.

Kiam vi sentos la vertiĝon
Scii ke mi estas proksime,
Vi devos kompreni
Tion, kio estis profetita
En pasintaj eternecoj.

Kiam vi sentos la vertiĝon
Scii ke mi estas proksime,
Miaj lipoj kuŝiĝos
Kiel flamilaj papilioj
Sur la abundega ornamo
De via amata karno.

Mi ĉesos esti promeso
Suspendita en la spiro
Kaj mi elversiĝos,
Kvazaŭ la sankta spirito
Sur via universo,
Ĝis malfermiĝos
Larĝe ĉiu el
Viaj ĉieloj
Kaj via ĝemado aŭdeblu
En anĝelaj lingvoj
Kaj nesondeblaj
Ĉe la kvar flankoj
De via korpo.

5902 Pentecôte du désir

Quand tu sentiras le vertige
De me savoir proche,
Tu devras incliner
La tête et fermer 
Les yeux simultanément.

Quand tu sentiras le vertige
De me savoir proche,
Tu devras comprendre
Ce qui fut prophétisé
Dans des éternités passées.

Quand tu sentiras le vertige
De me savoir proche,
Mes lèvres se poseront
Comme des papillons en feu
Sur l’ornement opulent
De ta chair adorée.

Je cesserai d’être une promesse
Suspendue dans le souffle,
Et je me répandrai
Comme l’esprit saint
Sur ton univers,
Jusqu’à ce que s’ouvrent
En grand chacun
De tes cieux
Et qu’on entende ton gémissement
En langues angéliques
Et insondables
Aux quatre coins
De ton corps.

5901 Pentecost of desire

When you feel the vertigo
Of knowing I’m nearby,
You must tilt
Your head and close 
Your eyes simultaneously.

When you feel the vertigo
Of knowing I’m nearby,
You must understand
What was prophesied
In past eternities.

When you feel the vertigo
Of knowing I’m nearby,
My lips will settle
Like butterflies on fire
Upon the opulent adornment
Of your beloved flesh.

I will cease to be a promise
Suspended in breath,
And I will pour myself out
As if I were the holy spirit
Upon your universe,
Until each one
Of your heavens
Opens wide
And your moaning is heard
In angelic tongues,
Unfathomable,
At the four corners
Of your body.

5900 Pfingsten der Begierde

Wenn du den Schwindel fühlst,
Mich in deiner Nähe zu wissen,
Sollst du den Kopf neigen 
Und gleichzeitig 
Die Augen schließen.

Wenn du den Schwindel fühlst,
Mich in deiner Nähe zu wissen,
Sollst du verstehen,
Was einst prophezeit wurde
In vergangenen Ewigkeiten.

Wenn du den Schwindel fühlst,
Mich in deiner Nähe zu wissen,
Werden meine Lippen sich niederlassen
Wie brennende Schmetterlinge
Auf dem opulenten Schmuck
Deines geliebten Fleisches.

Ich hör auf, ein Versprechen zu sein
Das im Atem schwebt,
Und mich ergießen
Wie der Heilige Geist
Über dein Universum, 
Bis sich weit öffnen, 
Einer nach dem anderen,
Deine Himmel
Und dein Stöhnen zu hören ist
In engelsgleichen
Und unergründlichen Zungen
An allen vier Enden
Deines Körpers.

5899 Pentkòt de dezi a

Lè ou santi vètij
Paske ou santi m toupre,
Ou dwe panche 
Tèt ou epi fèmen 
Je ou touswit.

Lè ou santi vètij
Paske ou santi m toupre,
Ou dwe konprann
Sa ki te pwofetize
Nan letènite ki sot pase yo.

Lè ou santi vètij
Paske ou santi m toupre,
Lèv mwen ap poze
Tankou papiyon an dife
Sou bijou opilan
Nan chè ou ki beni.

Mwen pap rete 
Yon pwomès
Sispann nan souf lan ankò,
M ap vide tèt mwen
Tankou lespri sen an
Sou linivè ou,
Jiskaske chak syèl ou
Louvri tout lajè
Epi jemi ou tande
Nan lang zanj
Ki enposib pou konprann
Nan kat bò
Kò ou.

5898 Pentecoste del desiderio

Quando sentirai la vertigine
Del sapere che sono vicino,
Dovrai reclinare
Il capo e chiudere 
Contemporaneamente gli occhi.

Quando sentirai la vertigine
Del sapere che sono vicino,
Dovrai comprendere
Ciò che è stato profetizzato
In eterne passate.

Quando sentirai la vertigine
Del sapere che sono vicino,
Le mie labbra si poseranno
Come farfalle in fiamme
Sull’opulento ornamento
Della tua carne adorata.

Io smetterò di essere una promessa
Sospesa nel respiro
E mi riverserò,
Come si fosse lo spirito santo
Sul tuo universo,
Fino a che si aprano
Del tutto ciascuno
Dei tuoi cieli
E si ascolti il tuo gemito
In lingue angeliche
E insondabili
Ai quattro lati
Del tuo corpo.

5897 Pentecostes do desejo

Quando você sinta a vertigem
De saber-me perto,
Você deve reclinar
A cabeça e fechar os olhos 
Concomitantemente.

Quando você sinta a vertigem
De saber-me perto,
Deve compreender
O que foi profetizado
Em eternidades passadas.

Quando você sinta a vertigem 
De saber-me perto,
Meus lábios pousarão
Como borboletas em chamas
Sobre o adorno opulento
Da tua carne adorada.

Eu deixarei de ser uma promessa
Suspensa no sopro
E me derramarei,
Como se fosse o espírito santo
Sobre seu universo,
Até que se abram
De par em par cada um
Dos seus céus
E se ouça seu gemido
Em línguas angelicais
E insondáveis
Nos quatro cantos
Do seu corpo.

5896 Pentecostés del deseo

Cuando sientas el vértigo 
De saberme cerca, 
Has de reclinar 
Tu cabeza y cerrar 
Concomitantemente los ojos.

Cuando sientas el vértigo 
De saberme cerca, 
Has de comprender 
Lo que se ha profetizado 
En pasadas eternidades.

Cuando sientas el vértigo 
De saberme cerca, 
Mis labios se posarán 
Como mariposas en llamas 
Sobre el adorno opulento 
De tu carne adorada.

Yo, dejaré de ser una promesa 
Suspendida en el aliento 
Y me derramaré, 
Como si fuese el espíritu santo 
Sobre tu universo, 
Hasta que se abran 
De par en par cada uno 
De tus cielos 
Y se escuche tu gemir 
En lenguas angelicales 
E insondables 
A los cuatro costados 
De tu cuerpo.

5895 La leciono de la lemniskato

Mi verkis mil instrukciojn
Por ne kuri
En vian brakumon,
Ignorante
La dermon movadon
Ĉirkaŭ miaj lipoj.

Vi instruis al mi
Kio estas
Lemniskato,
Kiam eterneco
Post eterneco,
En fuĝema momento,
Mia lango vojaĝis
Tra viaj nekonataj labirintoj,
Dum viaj harpoj reproduktis
En apoteoza spiralo
Repertuaron de ĝemoj.

Malfrue mi eksciis
Ke vi metis
Sub mian langon
Bonŝancan trifolion
De plezuro.

Obstine mi sin dediĉis
Al la batalo
Por ne reveni
Malliberulo al via destino,
Ne sciante ke la vojo
Kiun mi volis sekvi
Kondukis min senvole
Al la punkto sen reveno
Kie troviĝas via nesto.

5894 La leçon de la lemniscate

J’ai rédigé mille instructions
Pour ne pas courir
Dans tes bras,
Ignorant
Le frisson dermique
Autour de mes lèvres.

Tu m’avais appris
Ce qu’est
Une lemniscate,
Quand éternité
Après éternité,
En un instant fugace,
Ma langue parcourut
Tes labyrinthes inconnus
Tandis que tes harpes reproduisaient
En spirale apothéotique
Un répertoire de gémissements.

J’ai su trop tard
Que tu avais placé
Sous ma langue
Un trèfle de plaisir
De bon augure.

Têtu, je me suis lancé
Dans la bataille
Pour ne pas revenir
Prisonnier de ton destin,
Sans savoir que le chemin
Que je voulais suivre
Me conduisait malgré moi
Au point de non-retour
Où se trouve ton nid.

5893 The lesson of the lemniscate

I drafted a thousand instructions
To not run
Into your arms,
Ignoring
The dermal movement
Around my lips.

You taught me
What a lemniscate was,
When eternity
After eternity,
In a fleeting instant,
My tongue wandered
Through your 
Unknown labyrinths
While your harps echoed
In an apotheotic spiral
A repertoire of moans.

I learned too late
That you had placed
Beneath my tongue
An auspicious clover
Of pleasure.

Stubbornly I immersed myself
In the battle
To resist returning
A prisoner to your destiny,
Not knowing that the path
I longed to follow
Was leading me unknowingly
To the point of no return
Where your nest resides.

5892 Die Lektion der Lemniskate

Ich verfasste tausend Anweisungen
Um nicht in deine Umarmung 
Zu rennen,
Ohne zu bemerken
Das dermale Zittern
Um meine Lippen herum.

Du hattest mir beigebracht,
Was eine Lemniskate ist,
Als Ewigkeit
Auf Ewigkeit
In einem flüchtigen Augenblick
Meine Zunge 
Deine unerforschten Labyrinthe 
Durchmaß,
Während deine Harfen
In einer apotheotischen Spirale
Ein Repertoire von Stöhnen spielten.

Erst spät erkannte ich,
Dass du unter meine Zunge
Ein glücksverheißendes
Kleeblatt des Vergnügens
Gelegt hattest.

Stur stürzte ich mich
In den Kampf,
Dir nicht als Gefangener
Deines Schicksals zurückzukehren,
Ohne zu wissen, dass der Weg,
Den ich gehen wollte,
Mich ungewollt
Zum Punkt ohne Rückkehr führte,
Wo sich dein Nest befindet.

5891 Leson lemniskat la

Mwen te ekri mil enstriksyon
Pou mwen pa kouri
Nan bra ou,
San m pa reyalize
Mouvman po a
Otou bouch mwen.

Se ou ki te montre mwen
Sa yon lemniskat ye,
Lè letènite
Apre letènite,
Nan yon ti moman 
K ap pase,
Lang mwen te travèse
Labirent enkoni ou yo
Pandan arpat ou yo t ap repwodui
Nan yon espiral apoteozik
Yon repètwa jemi.

Se an reta mwen vin konprann
Ou te mete
Yon trèfl sòti 
Anba lang mwen,
Plenn ak plezi.

Mwen te met tèt mwen
Nan batay
Pou reziste pou m pa retounen 
Prizonye nan sò ou,
San mwen pa konnen chemen
Mwen te vle swiv
Tap mennen m san m pa vle
Nan pwen san retou
Kote nich ou ye.

5890 La lezione della lemniscata

Ho scritto mille istruzioni
Per non correre
Tra le tue braccia,
Ignorando
Il movimento dermico
Intorno alle mie labbra.

Tu mi avevi insegnato
Cos’era
Una lemniscata,
Quando eternità
Dopo eternità,
In un istante fugace,
La mia lingua percorse
I tuoi labirinti ignoti
Mentre le tue arpe riproducevano
In una spirale gloriosa
Un repertorio di gemiti.

Tardi seppi che tu
Avevi posto
Sotto la mia lingua
Un quadrifoglio propizio
Di piacere.

Ostinatamente mi immersi
Nella battaglia
Di resistere a tornare
Prigioniero del tuo destino,
Senza sapere che il cammino
Che volevo seguire
Mi conduceva senza volerlo
Al punto di non ritorno
Dove si trova il tuo nido.

5889 A lição da lemniscata

Escrevi mil instruções
Para não correr
Ao seu abraço,
Ignorando
O movimento dérmico
Ao redor dos meus lábios.

Você me ensinou 
O que era
Uma lemniscata,
Quando eternidade
Após eternidade,
Num instante fugaz,
Minha língua percorreu
Seus labirintos ignotos
Enquanto suas harpas reproduziam
Numa espiral apoteótica
Um repertório de gemidos.

Tarde descobri que você
Tinha colocado
Sob minha língua
Um trevo auspicioso
De prazer.

Obstinado, me lancei
Na batalha
De resistir a voltar
Prisioneiro ao seu destino,
Sem saber que o caminho
Que eu queria seguir
Me levava sem querer
Ao ponto sem retorno
Onde se encontra seu ninho.

5888 La lección de la lemniscata

Redacté mil instrucciones 
Para no correr 
Hacia tu abrazo 
Ignorando 
El movimiento dérmico 
Alrededor de mis labios.

Tú me habías enseñado 
Lo que era 
Una lemniscata, 
Cuando eternidad 
Tras eternidad, 
En un instante fugaz, 
Mi lengua recorrió 
Tus ignotos laberintos 
Mientras tus arpas reproducían 
En una espiral apoteósica 
Un repertorio de gemidos.

Tarde supe que tú 
Habías colocado 
Debajo de mi lengua 
Un trébol auspicioso 
De placer. 

Me enfrasqué, empeñado
En la batalla 
De resistirme a volver 
Prisionero a tu destino, 
Sin saber que el recorrido 
Que quería recorrer 
Me llevaba sin querer 
Al punto de no retorno 
En donde se halla tu nido.

5887 La revenanta bumerango

Ĉi tiu vojaĝo for
De la varmo
De via brusto
Kaŭzis al mi
Multan doloron,
Nun mi certe scias
Ke mi volas esti
La revenanta bumerango
Por turniĝi ĉirkaŭ via akso.

Via kareso kaj tenereco
Trasignis en mia psiko
La malfermitajn aŭtovojoj
De reveno,
Kaj nun mi nur serĉas
Reveni.

Ho, ĉi tiu sopiro!

Ĝi estas kiel
Somerĉielo,
Kiu glitas
Malrapide
Super mia pleksuso.

Ĉi tiu vojaĝo for
De la varmo
De via brusto
Kaŭzis al mi
Multan doloron,
Nun mi certe scias
Ke mi volas esti
La revenanta bumerango
Por turniĝi ĉirkaŭ via akso.

5886 Le boomerang qui revient

Ce voyage loin
De la tiédeur
De ta poitrine
M’a fait
Beaucoup de mal,
Maintenant je sais avec certitude
Que je veux être
Le boomerang qui revient
Tourner autour de ton axe.

Tes câlins et ta tendresse
Ont tracé dans ma psyché
Les autoroutes ouvertes
Du retour,
Et maintenant
Je ne cherche qu’à revenir.

Ah, ce soupir !

C’est comme un nuage
D’été,
Qui glisse
Lentement
Sur mon plexus.

Ce voyage loin
De la tiédeur
De ta poitrine
M’a fait
Beaucoup de mal,
Maintenant je sais avec certitude
Que je veux être
Le boomerang qui revient
Tourner autour de ton axe.

5885 The boomerang that returns

This journey far
From the warmth
Of your chest
Has done me
Much harm,
Now i surely know
I want to be
The boomerang that returns
To spin around your axis.

Your caresses and tenderness
Etched in my psyche
The open highways
For return,
And now
All i seek is to come back.

Ah, this sigh!

It is like a
Summer cloud,
Gliding
Slowly
Across my plexus.

This journey far
From the warmth
Of your chest
Has done me
Much harm,
Now i surely know
I want to be
The boomerang that returns
To spin around your axis.

20250713

5884 der Bumerang der zurückkehrt

Diese Reise weit
Vom warmen
Deines Brustkorbs
Hat mir
Sehr wehgetan,
Jetzt weiß ich sicher,
Dass ich der Bumerang sein will, 
Der zurückkehrt,
Um sich um deine Achse zu drehen.

Deine Zärtlichkeit und liebe
Zeichneten in meiner Psyche
Die offenen Autobahnen
Zurück zum Ursprung,
Und nun
Suche ich nur Heimkehr.

Ach, dieser Seufzer!

Er ist wie eine
Sommerwolke,
Die langsam
Über meinen Plexus
Gleitet.

Diese Reise weit
Vom warmen
Deines Brustkorbs
Hat mir
Sehr wehgetan,
Jetzt weiß ich sicher,
Dass ich der Bumerang sein will, 
Der zurückkehrt,
Um sich um deine Achse zu drehen.

5883 Bimèang lan ki retounen

Vwayaj sa a lwen
Chalè
Pwatrin ou
Fè mwen 
Anpil mal,
Kounye a mwen sèten
Mwen vle tounen
Bimèang lan ki retounen
Pou vire sou aks ou.

Kè sansib ou ak tandrès ou
Trasnen nan lespri mwen
Gran wout ouvè
Pou retounen,
E kounye a m ap chèche 
Sèl bagay: tounen.

Ayyy! Soupi sa a

Se tankou yon nyaj
Ete,
Ki glise
Doucement
Sou pwèksis mwen.

Vwayaj sa a lwen
Chalè
Pwatrin ou
Fè mwen 
Anpil mal,
Kounye a mwen sèten
Mwen vle tounen
Bimèang lan ki retounen
Pou vire sou aks ou.

5882 Il boomerang che ritorna

Questo viaggio lontano
Dal tepore
Del tuo petto
Mi ha fatto
Molto male,
Ora so con certezza
Che voglio essere
Il boomerang che ritorna
A ruotare sul tuo asse.

Le tue carezze e dolcezze
Hanno tracciato nella mia psiche
Le autostrade aperte
Per il ritorno
E ora
Cerco solo di tornare.

Ah, questo sospiro!

È come una nuvola
D’estate,
Che scivola
Lentamente
Sul mio plesso.

Questo viaggio lontano
Dal tepore
Del tuo petto
Mi ha fatto
Molto male,
Ora so con certezza
Che voglio essere
Il boomerang che ritorna
A ruotare sul tuo asse.

5881 O bumerangue que retorna

Esta viagem longe
Do calor
Do seu peito
Me fez
Muito mal,
Agora tenho certeza,
Que eu quero ser
O bumerangue que retorna
A girar sobre seu eixo.

Seus mimos e ternuras
Traçaram na minha psique
As autoestradas abertas
Para o retorno
E agora
Só busco voltar.

Ai, este suspiro!

É como uma nuvem
De verão,
Que desliza
Vagarosamente
Sobre meu plexo.

Esta viagem longe
Do calor
Do seu peito
Me fez
Muito mal,
Agora tenho certeza,
Que eu quero ser
O bumerangue que retorna
A girar sobre seu eixo.

5880 El bumerán que retorna

Este viaje lejos 
De la tibieza 
De tu pecho 
Me ha hecho 
Mucho daño, 
Ahora seguro que sé, 
Que quiero ser 
El bumerán que retorna 
A girar sobre tu eje.

Tus mimos y ternuras 
Trazaron en mi psique, 
Las autopistas abiertas 
Para el retorno 
Y ahora 
Solo busco volver.

¡ay este suspiro! 

Es como una nube 
De verano, 
Que se desliza 
Paulatinamente 
Sobre mi plexo.

Este viaje lejos 
De la tibieza 
De tu pecho 
Me ha hecho 
Mucho daño, 
Ahora seguro que sé, 
Que quiero ser 
El bumerán que retorna 
A girar sobre tu eje.

20250712

5879 La antaŭklina lipo

En interne
Mi sentas la eĥon
De tio, kio venos,
La atendon,
La antaŭklina lipo.

Kaj kion mi volas estas,
Ke kiam vi diras mian nomon,
Ĉielo kaj tero
Sin englutu reciproke,
Kiel en la sceno
De la uroboro.

Post la apokalipso,
Post la fino
De la milito de Kurukŝetro,
Ĉe la fino
De la fina batalo,
Post ragnaroko,
Ni rekomencu
La establon
De nia plej sekreta
Kaj brilega
Nova Jerusalemo.

Kaj ke oni diru, ke vi kaj mi,
Erarantaj ĉefanĝeloj,
Estis pilgrimoj
Kaj pasantoj,
Kiuj aŭdace
Ozis ami.

5878 La lèvre déjà prête

Au fond de moi
Je sens l’écho
De ce qui viendra,
L’attente,
La lèvre déjà prête.

Et ce que je veux,
C’est que quand tu dis mon nom,
Le ciel et la terre
Se dévorent mutuellement,
Comme dans la scène
De l’ouroboros.

Après l’apocalypse,
La bataille de Kurukshetra 
Terminée,
A la fin
Du combat final,
Après le Ragnarök,
Recommençons
L’instauration
De notre toute secrète
Et resplendissante
Nouvelle Jérusalem.

Et qu’on dise que toi et moi,
Archanges errants,
Nous étions des pèlerins
De passage,
Qui, audacieux,
Ont osé aimer.

5877 The lip already inclined

Inside of me
I feel the echo
Of what will come,
The anticipation,
The lip already inclined.

And what I want is that
When you say my name,
Heaven and earth
Devour each other,
Like the scene
Of the ouroboros.

After the apocalypse,
Once the war
Of Kurukshetra is done,
At the end
Of the final battle,
After Ragnarök,
Let us restart
The foundation
Of our most secret
And radiant
New Jerusalem.

And let them say that you and i,
Wandering archangels,
Were pilgrims
And passersby,
Who dared,
Boldly, to love.

5876 Die vorgeneigte Lippe

In mir
Spüre ich das echo
Dessen, was geschehen wird,
Die Erwartung,
Die vorgeneigte Lippe.

Und was ich will, ist,
Dass wenn du meinen Namen sagst,
Himmel und erde
Sich gegenseitig verschlingen,
Wie in der Szene
Des Ouroboros.

Nach der Apokalypse,
Nach dem ende
Die Schlacht von Kurukshetra,
Am ende
Der letzte Kampf,
Nach der Ragnarök,
Lasst uns neu beginnen
Mit der Errichtung
Unseres geheimsten
Und strahlendsten
Neuen Jerusalem.

Und dass man sagt, du und ich,
Umherziehende Erzengel,
Waren Pilger
Und Wanderer,
Die mutig
Den Mut hatten, zu lieben.

5875 Il labbro pronto in anticipo

Dentro di me
Sento l’eco
Di ciò che accadrà,
L’aspettativa,
Il labbro pronto in anticipo.

E ciò che voglio è che
Quando dirai il mio nome,
Il cielo e la terra
Si inghiottano a vicenda,
Come nella scena
Dell’uroboro.

Dopo l’apocalisse,
Conclusa la guerra
Di Kuruksetra,
Alla fine
Della battaglia finale,
Dopo il ragnarocco,
Ricominciamo
L’instaurazione
Della nostra segretissima
E splendente
Nuova Gerusalemme.

E che si dica che tu ed io,
Arcangeli erranti,
Fummo pellegrini
Di passaggio,
Che audaci,
Osarono amare.

5874 O lábio predisposto

Por dentro
Sinto o eco
Do que acontecerá,
A expectativa,
O lábio predisposto.

E o que eu quero é que
Quando disser meu nome,
O céu e a terra
Se devorem mutuamente,
Como a cena
Do ouroboros.

Depois do apocalipse,
Concluída a guerra
De Kurukshetra,
Ao fim
Da batalha final,
Após o ragnarök,
Reiniciemos
A instauração
Da nossa secretíssima
E resplandecente
Nova Jerusalém.

E que digam que você e eu,
Arcanjos errantes,
Fomos peregrinos
Transeuntes,
Que, audaciosos,
Ousaram amar.

5873 El labio antedispuesto

Por dentro 
Siento el eco 
De lo que sucederá, 
La expectación, 
El labio antedispuesto.

Y lo que quiero es que 
Cuando digas mi nombre, 
El cielo y la tierra 
Se devoren mutuamente, 
Como la escena 
Del uróboros.

Luego del apocalipsis, 
Concluida la pelea 
Del Kurukshetra, 
Al final 
De la batalla final, 
Después del Ragnarok, 
Reiniciemos 
La instauración 
De nuestra secretísima 
Y resplandeciente 
Nueva Jerusalén.

Y que digan que tú y yo, 
Arcángeles errantes, 
Fuimos peregrinos 
Transeúntes, 
Que audaces,
Se atrevieron a amar.

5872 La sopiro je via amo estas

La sopiro 
Je via amo estas
Kiel la energio
Kiu pelas
Miajn vimanojn.

Kaj eĉ kvankam
Estas somero,
La aero de ĉi tiu urbo
Blovas en ĉiuj
Direktoj
De mia printempo,
Mi jam diris
Ke mia umbiliko
Estas enterigita
Tie kie viaj arboj 
dancas,
Proksime de la varma atolo
De viaj steloj
Kaj konkoj.

Tial mi volas peti vin,
Ke kiam la vento
Blovas 
Ĉirkaŭ vi,
Atentu zorge
La vortojn
Kiujn mi flustras
Sen malĝojo,
Plenajn je ĝojo,
Ĉar la sopiro
Je via amo estas
Kiel la energio
Kiu pelas
Miajn vimanojn.

5871 Le désir pour ton amour est

Le désir 
Pour ton amour est
Comme l’énergie
Qui propulse
Mes vimanas.

Et même si
C’est l’été,
L’air de cette ville
Souffle dans toutes
Les directions
De mon printemps,
J’ai déjà dit
Que mon nombril
Est enterré
Là où dansent
Tes arbres,
Près de l’atoll chaude
De tes étoiles
Et coquillages.

C’est pourquoi 
Je veux te demander,
Que lorsque le vent
Souffle autour de toi,
Fais bien attention
Aux mots
Que je murmure
Sans peine,
Plein de joie,
Car le désir
Pour ton amour est
Comme l’énergie
Qui propulse
Mes vimanas.

5870 The longing for your love is

The longing 
For your love is
Like the energy
That powers
My vimanas.

And even though
It is summer,
The air in this city
Blows in all
Directions
Of my spring,
I’ve already said
That my navel
Is buried
Where your trees
Dance,
Near the warm atoll
Of your stars
And seashells.

That’s why I want 
To ask you,
When the wind
Blows around you,
Pay close attention
To the words
I whisper
Without sorrow,
Full of joy,
Because the longing
For your love is
Like the energy
That powers
My vimanas.

5869 Die Sehnsucht nach deiner Liebe

Die Sehnsucht 
Nach deiner Liebe ist
Wie die Energie,
Die Meine Vimanas 
Antreibt.

Und obwohl
Es Sommer ist,
Weht die Luft 
Dieser Stadt
In alle Richtungen
Meines Frühlings,
Ich habe schon gesagt,
Dass mein Nabel
Begraben ist
Dort, wo deine Bäume 
Tanzen, nahe 
Dem warmen Atoll 
Deiner Sterne 
Und Muscheln.

Deshalb möchte 
ich dich bitten,
Wenn der Wind
Um dich weht,
Achte gut
Auf die Worte,
Die ich flüstere
Ohne Kummer,
Voll Freude,
Denn die Sehnsucht
Nach deiner Liebe ist
Wie die Energie,
Die meine Vimanas 
Antreibt.

5868 Dezi pou lanmou ou

Dezi 
Pou lanmou ou
Tankou enèji
Ki pouse
Viman mwen yo.

E menm si,
Malgre sezon lete a,
Lè vil sa a
Sòti nan tout
Direksyon
Prentan mwen,
Mwen deja di
Tibat mwen
Antere
Kote pyebwa ou 
yo danse,
Toupre atol cho
Zetwal ou yo
Ak kokiy ou yo.

Se poutèt sa 
mwen vle mande w,
Lè van an
Sifle bò kote w,
Koute byen
Mo mwen 
ap soufle
San lapenn,
Plen ak kè kontan.
Paske dezi
Pou lanmou ou
Tankou enèji
Ki pouse
Viman mwen yo.

5867 Il desiderio per il tuo amore è

Il desiderio 
Per il tuo amore è
Come l’energia
Che muove
I miei vimana.

E anche se,
Nonostante l’estate,
L’aria di questa città
Soffia in tutte
Le direzioni
Della mia primavera,
Ho già detto
Che il mio ombelico
È sepolto
Dove danzano
I tuoi alberi,
Vicino all’atollo caldo
Delle tue stelle
E conchiglie.

Perciò voglio chiederti,
Che quando il vento
Soffia intorno a te,
Ascolta bene
Le parole
Che sussurro
Senza dolore,
Piene di gioia,
Perché il desiderio
Per il tuo amore è
Come l’energia
Che muove
I miei vimana.

5866 O anseio pelo seu amor é

O anseio 
Pelo seu amor é
Como a energia
Que impulsiona
Meus vimanas.

E mesmo que,
Apesar do verão,
O ar desta cidade
Sopre em todas
As direções
Da minha primavera,
Já disse
Que meu umbigo
Está enterrado
Onde dançam
As suas árvores,
Perto do atol quente 
Das tuas estrelas 
E conchas.

Por isso quero pedir você,
Que quando o vento
Soprar 
Ao seu redor,
Preste muita atenção
Às palavras
Que eu sussurro
Sem mágoas,
Cheias de alegria,
Porque o anseio
Pelo seu amor é
Como a energia
Que impulsiona
Meus vimanas.

5865 El anhelo por tu amor es

El anhelo 
Por tu amor es 
Como la energía 
Que impulsa 
Mis vimanas.

Y aunque a pesar 
Del verano, 
El aire de esta ciudad 
Sopla en todas 
Las direcciones 
De mi primavera, 
Ya he dicho 
Que mi ombligo 
Está enterrado 
En donde danzan 
Tus árboles, 
Cerca del atolón cálido 
De tus estrellas 
Y caracolas.

Por eso quiero pedirte, 
Que cuando sople 
El viento 
A tu alrededor, 
Presta mucha atención 
A las palabras 
Que susurro
Sin penas, 
Llenas de alegría, 
Porque el anhelo 
Por tu amor es 
Como la energía 
Que impulsa 
Mis vimanas.

20250709

5864 Spuron irizan

Kara mia,
Konsciante
Pri la distancoj
Kaj la rapidoj,
Mi vagas serĉante
La randon de via rideto.

Miaj revoj kaj mi
Superflugas
Serĉante la limon
Inter la nokto kaj la tago.

Kaj dum mi transiras
Senpeza
La Kurilan fosaĵon,
La sola penso
Estas pri la karatoj
De viaj okuloj.

Estas certe ke,
Kiel ruĝa fadeno,
Mia koro ligiĝas al la via,
Lasante spuron
Irizan kaj kalejdoskopan
De kolora vivo.

5863 Trace irisée

Mon amour,
En sachant
Les distances
Et les vitesses,
J’erre en poursuivant
Le bord de ton sourire.

Mes rêves et moi
Survolons
A la recherche de la limite
Entre la nuit et le jour.

Et pendant que je franchis
En apesanteur
La fosse des Kouriles,
La seule chose à laquelle je pense,
Ce sont les carats
De tes yeux.

C’est certain que,
Comme un fil rouge,
Mon cœur est lié au tien,
Laissant une trace
Irisée et kaléidoscopique
De vie colorée.

5862 Trail iridescent

My love,
Knowing
The distances
And the speeds,
I wander chasing
The edge of your smile.

My dreams and I
Are flying over
Seeking the border
Between night and day.

And while I pass
Weightless
Over the Kuril trench,
The only thing I think about
Are the carats
Of your eyes.

Surely,
Like a red thread,
My heart is tied to yours,
Leaving a trail
Iridescent and kaleidoscopic
Of colorful life.

5861 Spur Irisierender

Mein Liebling,
Im wissen
Um die Entfernungen
Und Geschwindigkeiten,
Irre ich umher, dem Rand 
Deines Lächelns nachjagend.

Meine Träume und ich
Überfliegen
Auf der Suche nach der grenze
Zwischen Nacht und Tag.

Und während ich
Gewichtslos
Den Kurilen-graben überquere,
Denke ich nur
An die Karat
Deiner Augen.

Sicher ist,
Wie mit einem roten Faden,
Ist mein Herz an deins gebunden,
Hinterlassend eine spur
Irisierender, kaleidoskopischer
Bunter Lebendigkeit.

5860 Tras irisé

Chè mwen,
Malgre mwen konnen
Distans yo
Ak vitès yo,
M ap vage dèyè
Bò souri ou.

Rèv mwen ak mwen
Ap vole anlè
Kap chèche limit
Ant lannwit ak lajounen.

E pandan m ap pase
San pwa
Fos kuril yo,
Sèl bagay mwen panse
Se karat
Je ou yo.

Mwen sèten
Tankou yon fil wouj,
Kè mwen mare ak pa ou,
Li kite yon tras
Irisé ak kaleidoskopik
Nan lavi plen koulè.

5859 Scia iridata

Amore mio,
Consapevole
Delle distanze
E delle velocità,
Vago inseguendo
Il bordo del tuo sorriso.

I miei sogni e io
Sorvoliamo
Cercando il confine
Tra la notte e il giorno.

E mentre attraverso
Senza peso
La Fossa delle Curili,
L’unica cosa a cui penso
Sono i carati
Dei tuoi occhi.

È certo che,
Come un filo rosso,
Il mio cuore è legato al tuo,
Lasciando una scia
Iridata e caleidoscopica
Di vita colorata.

5858 Rastro iridescente

Meu amor,
Ciente
Das distâncias
E das velocidades,
Vago perseguindo
A borda do seu sorriso.

Meus sonhos e eu
Sobrevoamos
Procurando o limite
Entre a noite e o dia.

E enquanto ultrapasso
Sem peso
A fossa das Curilas,
A única coisa em que penso
É nos quilates
Dos seus olhos.

É certo que
Como um fio vermelho,
Meu coração se ata ao seu,
Deixando um rastro
Iridescente e caleidoscópico
De vida colorida.

20250708

5857 Rastro irisado

Cariño mío, 
A sabiendas 
De las distancias 
Y las velocidades, 
Vago persiguiendo 
El borde de tu sonrisa.

Mis sueños y yo 
Sobrevolamos 
Buscando el límite 
Entre la noche y el día.

Y mientras ultrapaso 
Ingrávido 
La fosa de Las Kuriles, 
Lo único en que pienso 
Es en los kilates 
De tus ojos.

Es seguro que 
Como a un hilo rojo, 
Mi corazón se ata al tuyo,
Dejando un rastro 
Irisado y caleidoscópico 
De colorida vida.

20250615

5856 Via praamo

Kiam via praamo
Envolvas min kiel kokono,
Mi fariĝas
Pupo.

Neniam subite,
Sed iom post iom,
Je la ĝusta tempo,
Nia vivo
Estos en la estonteco
Kosma
Papilio.

5855 Ton amour primordial

Quand ton amour primordial
M’enveloppe comme un cocon,
Je deviens
Une chrysalide.

Jamais soudainement,
Mais peu à peu,
Au moment juste,
Notre vie
Sera dans l’avenir
Un papillon
Cosmique.

5854 Your primordial love

When your primordial love
Wraps around me like a cocoon,
I become
A pupa.

Never suddenly,
But gradually,
At the right time,
Our life
Will be in the future
A cosmic
Butterfly.

5853 Lanmou primò ou

Lè lanmou primò ou
Vlope m tankou yon kòn,
M ap tounen
Yon pyoup.

Pa janm toudenkou,
Men piti piti,
Lè moman an rive,
Lavi nou
Va tounen nan lavni
Yon papiyon
Kósmik.

5852 Seu amor primordial

Quando seu amor primordial
Me envolver como um casulo,
Eu me tornarei
Uma pupa.

Nunca de repente,
Mas pouco a pouco,
No tempo certo,
Nossa vida
Será no futuro
Uma borboleta
Cósmica.

5851 Il tuo amore primordiale

Quando il tuo amore primordiale
Mi avvolge come un bozzolo,
Divento
Una crisalide.

Mai all’improvviso,
Ma gradualmente,
Al momento giusto,
La nostra vita
Sarà nel futuro
Una farfalla
Cosmica.

5850 Tu amor primordial

Cuando tu amor primordial
Me envuelva como un capullo,
Me convertiré
En pupa.

Nunca de repente,
Sino poco a poco,
A su debido tiempo,
Nuestra vida
Será en el futuro
Una mariposa
Cósmica.

5849 Deine Urliebe

Wenn deine Urliebe
Mich wie ein Kokon
Umschließt,
Werde ich
Zur Puppe.

Nie plötzlich,
Doch allmählich,
Zur rechten Zeit,
Wird unser Leben
In der Zukunft
Ein kosmischer
Schmetterling sein.

5848 Kiel likva glavo

Ne filtru mian lumon, 
Lasu ĝin pasi tuta, 
Sendifekta, sen fleksiĝo, 
Ĝis la fino, 
Kiel likva glavo, 
Ĝis la lasta eĥo 
De ĉi tiu mallarĝa koridoro, 
Kiun mi trapasas, 
Kiel abisma fiŝo, 
Kun ĉi tiu tuta bagaĝo 
Da ombroj, 
Trenita en la reto 
De miaj naĝiloj, 
Senĉese streĉante 
La dilatiĝantan muskolon 
De miaj naztruoj. 

Hodiaŭ mi scias certe, 
Ke vi deĉifras 
La misterojn de mia Atlantido, 
Malkaŝas la enigmojn 
De mia sfinkso, 
Solvas la subakviĝintajn 
Sekretojn de mia psiko.

5847 Telle une épée liquide

Ne tamise pas la lumière pour moi, 
Laisse-la passer entière, 
Intacte, sans se courber, 
Jusqu’au bout, 
Telle une épée liquide, 
Jusqu’au dernier écho 
De ce couloir étroit 
Que je traverse, 
Tel un poisson abyssal, 
Avec tout ce bagage 
D’ombres, 
Entraîné dans le filet 
De mes nageoires, 
Tendant sans relâche 
Le muscle dilatateur 
De mes narines. 

Aujourd’hui je sais avec certitude 
Que tu déchiffres 
Les mystères de mon Atlantide,
Révèles les énigmes 
De mon sphinx, 
Et résous les secrets 
Engloutis de ma psyché.

5846 Like a liquid sword

Do not sift the light for me, 
Let it pass whole, 
Unscathed, without bends, 
To the end, 
Like a liquid sword, 
To the last echo 
Of this narrow corridor 
I cross, 
Like an abyssal fish, 
With all this baggage 
Of shadows, 
Dragged in the net 
Of my fins, 
Unrelentingly straining 
The dilating muscle 
Of my nostrils. 

Today I know for certain 
That you decipher 
The mysteries of my Atlantis, 
Reveal the enigmas 
Of my sphinx, 
And resolve the sunken 
Secrets of my psyche.

5845 Wie ein flüssiges Schwert

Siebe mir das Licht nicht, 
Lass es ganz hindurchgehen,
Unversehrt, ohne Biegung, 
Bis zum Ende, 
Wie ein flüssiges Schwert, 
Bis zum letzten Echo 
Dieses engen Korridors, 
Den ich durchquere, 
Wie ein Tiefseefisch, 
Mit all diesem Ballast 
Aus Schatten, 
Geschleift im Netz 
Meiner Flossen, 
Unermüdlich 
Den Erweiterungsmuskel 
Meiner Nüstern spannend. 

Heute weiß ich mit Sicherheit, 
Dass du die Geheimnisse 
Meines Atlantis entschlüsselst, 
Die Rätsel meiner Sphinx 
Offenbarst 
Und die versunkenen Geheimnisse
Meiner Psyche löst.

5844 Tankou yon epe likid

Pa filtre limyè a pou mwen, 
Kite li pase nèt, 
San blesi, san okenn pli, 
Jis nan fen a, 
Tankou yon epe likid, 
Rive nan dènye eko 
Koridò etwat sa a 
Mwen ap travèse, 
Tankou yon pwason abisal, 
Ak tout chay 
Lonbraj sa yo, 
Rale nan rezo 
Zèl mwen yo, 
K ap tansyonnen san repo 
Nan misk ki louvri 
Nen mwen yo. 

Jodi a mwen konnen pou sèten 
Ke ou dekode 
Mistè Atlantis mwen an, 
Ou revele devinèt 
Sfinks mwen an, 
Ou rezoud sekrè 
Ki plonje nan sik mwen an.

5843 Come una spada liquida

Non filtrare la mia luce, 
Lasciala passare intera, 
Intatta, senza pieghe, 
Fino in fondo, 
Come una spada liquida, 
Fino all'ultima eco 
Di questo stretto corridoio 
Che attraverso, 
Come un pesce abissale, 
Con tutto questo bagaglio 
Di ombre, 
Trascinato nella rete 
Delle mie pinne, 
Tendendo senza tregua 
Il muscolo dilatatore
Delle mie narici. 

Oggi so per certo 
Che tu decifri 
I misteri della mia Atlantide, 
Sveli gli enigmi 
Della mia sfinge, 
Risolvi i segreti 
Sommersi della mia psiche.

5842 Como uma espada líquida

Não filtres a minha luz, 
Deixa-a passar inteira, 
Ilesa, sem se dobrar, 
Até ao fim, 
Como uma espada líquida, 
Até ao último eco 
Deste estreito corredor 
Que atravesso, 
Como um peixe abissal, 
Com toda esta bagagem 
De sombras, 
Arrastada na rede 
Das minhas barbatanas, 
Tensionando sem trégua 
O músculo dilatador 
Das minhas narinas.

Hoje sei com certeza 
Que você decifra 
Os mistérios da minha Atlântida, 
Revela os enigmas 
Da minha esfinge, 
Resolve os segredos 
Submersos da minha psique.

5841 Como espada líquida

No me tamices la luz, 
Déjala pasar entera, 
Incólume, sin doblez, 
Hasta el final, 
Como espada líquida, 
Hasta el último eco 
De este angosto corredor 
Que atravieso, 
Como un pez abisal, 
Con todo este equipaje 
De sombras, 
Arrastrado en la red 
De mis aletas, 
Tensando sin tregua 
El músculo dilatador 
De mis narinas. 

Hoy se a ciencia cierta 
Que tú descifras 
Los misterios de mi Atlántida, 
Revelas los enigmas 
De mi esfinge, 
Resuelves los secretos 
Sumergidos de mi psique.

20250612

5840 Magnifican ĉielarko

Kiel en la fina sceno 
De la mezopotamia diluvo, 
Miaj delikataj boatoj 
De savo 
Surgrundiĝis 
Sur viaj montoj.

Oni flustras 
En la legendoj, 
Ke morgaŭ, 
Kiam la tempo 
Ripetos sian horon, 
La kolomboj 
De ĉi tiu arkeo, 
Ankritaj 
En la monotoneco 
De mia korpo, 
Ekflugos super 
La teritorio 
De mia brusto. 

Vi tiam plantos 
Magnifican ĉielarkon 
En mian plekson, 
Kiel eternan pakton 
De la fino 
De la konfuzo.

5839 Un arc-en-ciel magnifique

Comme dans la scène finale 
Du déluge mésopotamien, 
Mes frêles barques 
De salut 
Ont échoué 
Sur tes montagnes. 

On murmure 
Dans les légendes 
Que demain, 
Lorsque le temps 
Répétera son heure, 
Les colombes 
De cette arche, 
Ancrée 
Dans la monotonie 
De mon corps, 
Prendront leur envol 
Au-dessus des rivages 
De ma poitrine. 

Alors, tu enfonceras 
Dans mon plexus, 
Un arc-en-ciel magnifique, 
Comme un pacte éternel 
De la fin 
Du déconcertement.

5838 A magnificent rainbow

As in the final scene 
Of the Mesopotamian flood, 
My fragile boats 
Of salvation 
Went around 
On your mountains. 

It is whispered 
In the legends 
That tomorrow, 
When time 
Repeats its hour, 
The doves 
Of this ark, 
Anchored 
In the monotony 
Of my body, 
Will take flight 
Over the grounds 
Of my chest. 

You will then pierce 
My plexus with 
A magnificent rainbow, 
As an eternal pact 
Marking the end 
Of bewilderment.

5837 Ein prächtiger Regenbogen

Wie in der finalen Szene 
Der mesopotamischen Sintflut 
Sind meine zerbrechlichen 
Rettungsboote 
An deinen Bergen 
Gestrandet. 

In den Legenden 
Wird geflüstert, 
Dass morgen, 
Wenn die Zeit 
Ihre Stunde wiederholt, 
Die Tauben 
Dieser Arche, 
Die im Einerlei 
Meines Körpers 
Verankert ist, 
In die Lüfte über 
Meinem Brustkorb 
Aufsteigen werden. 

Du wirst dann 
Einen prächtigen Regenbogen 
In mein Solarplexus bohren, 
Als ewigen Pakt 
Für das Ende 
Der Verwirrung.

5836 Yon lakansyèl magnifik

Tankou nan dènye sèn 
Delij mezopotami an, 
Bato frajil 
Delivrans mwen yo 
Te koule 
Nan mòn ou yo. 

Lejand yo 
Di ke 
Demen, 
Lè tan an 
Repete lè li, 
Pijon 
Lach sa a, 
Ki ankré 
Nan monotoni 
Kò mwen an, 
Pral pran vòl 
Nan fon 
Pwatrin mwen. 

Lè sa a, ou pral enplante 
Yon lakansyèl magnifik 
Sou plèksis mwen an, 
Kòm yon pak etènèl 
Pou fen 
Konfizyon an.

5835 Un arcobaleno magnifico

Come nella scena finale 
Del diluvio mesopotamico, 
Le mie fragili barche 
Di salvezza 
Sono andate a incagliarsi 
Sulle tue montagne. 

Si mormora 
Nelle leggende 
Che domani, 
Quando il tempo 
Ripeterà la sua ora, 
Le colombe 
Di quest'arca, 
Ancorata 
Nella monotonia 
Del mio corpo, 
Prenderanno il volo 
Per i dintorni 
Del mio petto. 

Allora tu pianterai 
Nel mio plesso solare, 
Un arcobaleno magnifico, 
Come patto eterno 
Della fine 
Della confusione.

5834 Um arco-íris magnífico

Como na cena final 
Do dilúvio mesopotâmico, 
Minhas frágeis barcas 
De salvação 
Foram encalhar 
Nas suas montanhas. 

Murmura-se 
Nas lendas 
Que amanhã, 
Quando o tempo 
Repetir sua hora, 
As pombas 
Desta arca, 
Ancorada 
Na monotonia 
Do meu corpo, 
Alçarão voo 
Pelos arredores 
Do meu peito. 

Você então cravará
No meu plexo, 
Um arco-íris magnífico, 
Como pacto eterno 
Do fim 
Do desconcerto.

5833 Un arcoíris magnífico

Como en la escena final 
Del diluvio mesopotámico, 
Mis frágiles barcas 
De salvación 
Fueron a encallar 
A tus montañas. 

Se murmura 
En las leyendas 
Que mañana, 
Cuando el tiempo 
Repita su hora, 
Las palomas 
De esta arca, 
Anclada 
En la monotonía 
De mi cuerpo, 
Alzarán el vuelo 
Por los predios 
De mi pecho. 

Tú entonces clavarás 
En mi plexo, 
Un arcoíris magnífico, 
Como pacto eterno 
Del fin 
Del desconcierto.

5832 Sen la mapoj de Piri Reis

Sen faloj 
Nek baroj. 

Sen la mapoj 
De Piri Reis. 
Kiel la vaganta 
Malsaĝulo 
En la tarokartoj, 
Mi volas 
Marŝi 
Sub 
Via lango, 
Trapasi 
Ĉiun 
El viaj pejzaĝoj 
De plezuro. 

Subakviĝi, 
Elakviĝi, 
Engluti, 
Resonigi 
La solenan tonon 
De mia voĉo 
Dum ĝemo.